El Secretariat Nacional

El Secretariat Nacional de la CUP (SN) és l’òrgan que coordina la gestió política de l’organització, és a dir, l’executiva cupaire. Per tant, desenvolupa i executa la línia política i els acords presos a les Assemblees Nacionals i els Consells polítics.
Així, les decisions de l’organització es duen a terme amb eficàcia.
El Secretariat també pot prendre, amb caràcter d’urgència, decisions polítiques entre reunió i reunió del Consell Polític. Posteriorment, aquestes hauran de ser exposades i ratificades al Consell Polític. Finalment, el Secretariat Nacional, conjuntament amb el Consell Polític s’ocupen de les relacions polítiques de la CUP.

El procés de renovació del SN

La CUP posa en marxa el procés de renovació del Secretariat Nacional. D’acord amb el Reglament Estatutari, el Secretariat Nacional està format per 15 persones, escollides mitjançant vot telemàtic i secret. D’aquests 15 militants, 11 seran escollits a través de candidatures col·lectives, i 4 a través de candidatures individuals.

Període de campanya

Dimarts 01/03/2022

,

Diumenge 06/01/2022

Votació telemàtica

Dilluns 07/03/2022

,

Dimecres 09/03/2022

Recompte i comunicació de resultats

Dijous 10/03/2022

Candidatura secretariat “PER TORNAR-HI”

CONTEXT POLÍTIC

La pandèmia de la Covid-19 condiciona el context polític actual. L’emergència sanitària ha sigut el detonador d’una nova crisi sistèmica, amb conseqüències nefastes per a la majoria de la població. La pandèmia ha comportat restriccions dels drets col•lectius, com la limitació del dret a manifestació o el toc de queda. Dues mesures que han de ser qüestionades perquè no han respost sempre a motius sanitaris, sinó majoritàriament al control social i al manteniment d’allò que anomenen “ordre públic”.

L’augment de les desigualtats econòmiques i la precarietat afecta especialment les dones, les persones migrades, les joves i la gent gran. Aquesta crisi no es resoldrà amb l’arribada de fons europeus condicionats a noves receptes d’austeritat (com la Reforma Laboral). Uns fons encaminats a rescatar el sector privat amb capital públic, en detriment de la garantia d’accés a allò més essencial per viure amb dignitat, com l’educació, la sanitat o el dret a l’habitatge.

A tot això hi hem de sumar la consolidació d’un escenari d’estabilitat institucional i social que ha esgotat el pols que va significar la celebració del referèndum d’autodeterminació al Principat, el Primer d’octubre del 2017. En aquest context, el pes de la repressió es fa més evident com a eina de perpetuació de l’estat, control i neutralització de plantejaments i pràctiques de dissidència social, sindical o política.

A la vegada, l’extrema dreta reacciona a través d’un espanyolisme essencialista i identitari, que fa servir la incertesa del context polític per deshumanitzar grups poblacionals definits: nacions sense estat, comunitat LGTBIQ+, dones feministes, persones sense situació regular o racialitzades. Aquest discurs, convertit en noticiable pels mitjans de comunicació, té el risc de permear i escorar cap als seus posicionaments qüestions que gaudeixen d’ampli consens social, com la immersió lingüística. Per això és necessari seguir treballant en un marc antifeixista universalitzable, que compti amb el conjunt de subjectes als quals l’extrema dreta declara enemics.

Al mateix temps, celebrem el sorgiment de nous espais de contrapoder amb potencial transformador: els sindicats o les xarxes d’habitatge, les xarxes de casals i ateneus, les xarxes veïnals o els nous projectes d’economia social que van sorgint arreu. Espais de contrapoder que, a la vegada que reforçen el moviment popular, obren escletxes que generen nous escenaris de conflicte polític, social i democràtic a favor dels drets nacionals i socials del poble treballador català.

Recollint l’encàrrec de l’última ponència estratègica aprovada per l’Assemblea Nacional, tenim l’obligació i la responsabilitat d’agafar perspectiva i avaluar l’anterior cicle polític. Fer un balanç d’encerts i errors i obrir noves escletxes a un escenari polític mancat de voluntat rupturista. Ser capaces de generar nous embats ens permetrà avançar en el procés de construcció nacional i transformació social i enfortir el projecte de la unitat popular.

 

REPTES INSTITUCIONALS PER ALS PROPERS DOS ANYS.

– Eleccions municipals (primavera 2023): és un dels principals reptes de la CUP com a força municipalista. Ens han de servir per recuperar força institucional i enfortir el múscul municipalista arreu dels Països Catalans.

– Eleccions autonòmiques i insulars al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses (primavera 2023): les eleccions municipals coincideixen també amb eleccions autonòmiques al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses, a més dels consells insulars. Hem d’abordar la participació o no en aquests comicis sense apriorismes, des d’un debat serè per poder emetre un posicionament treballat.

– Qüestió de confiança a Pere Aragonès (primavera-estiu del 2023): l’incompliment de l’acord d’investidura entre la CUP i ERC per part del govern de la Generalitat de Catalunya ha estat un dels elements pels quals hem decidit no avalar els pressupostos autonòmics. Això no impedeix que el compromís de sotmetre el president de la Generalitat a una Qüestió de Confiança “abans d’acabar la primera meitat de 2023” continuï vigent. Aquest instrument ha de representar un punt d’inflexió en la correlació de forces de la investidura i l’hem d’aprofitar per visualitzar la nostra estratègia parlamentària. Situar l’organització en les condicions de ser el més útil possible de cara a un nou cicle de conflicte polític, social i democràtic a favor dels drets nacionals i socials del poble treballador català és un dels reptes que haurem d’afrontar.

– Eleccions al Congrés i Senat espanyols (inicis de 2024, si no s’esgota abans la legislatura): La decisió de participar a les eleccions espanyoles del 2019 es va prendre en un context excepcional i amb un marge molt estret de vots. Per això creiem necessari generar un debat ampli, des de la base, que també interpel•li les organitzacions polítiques de la unitat popular. No només haurem de valorar la possibilitat de participar-hi de nou, sinó l’opció de fer-ho més enllà del territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

– Eleccions europees (primavera de 2024): Haurem d’afrontar l’opció de participar-hi o no, en un debat profund dins del pla de treball internacional. Abordar-ho amb la qualitat i el temps que mereixen és garantia de cohesió en la decisió presa democràticament.

REPTES MOBILITZADORS I ORGANITZATIUS.

Un dels objectius essencials d’aquests propers dos anys és la recuperació de l’entusiasme i la participació militant, així com la resolució de debats que el calendari institucional i electoral ens imposen. També caldrà posar les bases per facilitar la participació a mig i llarg termini, mitjançant plans de formació. La construcció d’estructures i estratègies de mobilització serviran per dotar la militància d’instruments i eines per avançar de forma col•lectiva i cohesionada. Caldrà saber trobar l’equilibri entre l’excès d’iniciativa política i la garantia de la qualitat del debat i la reflexió.

El paper de la base de l’organització i dels seus òrgans de debat i decisió no acaba en l’elaboració de l’estratègia política. Va molt més enllà i ha de ser proactiu i decisiu en l’acció política cap enfora, als barris i als pobles. No només de cara a les eleccions sinó, sobretot, a l‘hora de generar les bases d’un nou embat nacional, social i democràtic al país sencer. En aquest sentit, serà fonamental no només l’activació de l’organització cap enfora, sinó el treball específic i sistemàtic per preparar-nos internament com a militants, enfortint les nostres assemblees i els grups de treball.

Això passa per tenir en compte els següents elements:

Impulsar una profunda reflexió organitzativa, que analitzi l’evolució des de l’entrada de la CUP al Parlament de Catalunya, tenint en compte tots els angles per poder arribar a conclusions ben fonamentades sobre els pros i contres. Per això serà imprescindible comptar amb la participació d’una representació important de les persones que han estat a l’estructura nacional i territorial de l’organització durant la darrera dècada.

Reactivar el nucli assembleari de l’organització. Cal dotar del pes que li és propi el Consell Polític, com a màxim òrgan decisori de la CUP. Per això, cal que les assemblees locals i territorials disposin de les totes les eines necessàries per participar activament de la formulació de la proposta política. Alhora és necessari iniciar un procés d’expansió territorial i de renovació nacional, així com l’impuls dels grups de treball com a punts de trobada i nervi de l’activitat política de la CUP.

Encaixar l’activitat telemàtica. Les mesures de confinament dictades pels governs des de l’esclat de la pandèmia de la Covid19 han imposat l’activitat telemàtica a tot tipus d’organitzacions fins a uns extrems inimaginables fa uns anys. La presencialitat, els llocs de trobada física i col•lectius, ha de tornar a ser el centre de la nostra organització i moviment, perquè és un dels principals instruments de força de l’acció col•lectiva. Però l’activitat telemàtica ha de poder potenciar la implicació i participació de la militància en el dia a dia de l’organització, aprofitant al màxim aquestes eines.

Recuperar l’alegria de fer. L’impacte de la covid ha suposat una pèrdua de força col·lectiva mentre augmentava l’aïllament i la precarietat. Davant de la desesperança és necessari recuperar l’orgull i l’esperit militant, reengrescar-nos com a organització através d’espais de trobada per teixir les complicitats necessàries i seguir construint unitat popular.

Feminització de l’organització i horitzó feminista. Després de 5 anys de treball seriós i sistemàtic en el camp de la feminització de l’organització, cal fer balanç dels instruments de què ens hem dotat. Per això iniciarem un procés de diagnosi, acompanyat de formació, debat i trobades. Tot plegat ens ha de permetre avançar en la construcció d’un horitzó feminista, culminant en una Assemblea de Dones el 2023.

PREPAREM-NOS.

Preparem-nos, dotem-nos d’eines com a moviment, com a país. En el marc d’una conjuntura nacional i internacional tan greu i exigent com la que vivim, posem les bases per a una CUP més gran i més forta. Fem-ho seguint cinc línies de treball fonamentals:
a) Afrontem les eleccions municipals com el primer gran repte immediat dels propers quinze mesosi amb la voluntat d’ampliar l’abast de les arrels municipalistes de la CUP i la unitat popular arreu dels Països Catalans.
b) Activem-nos i impliquem-nos com a militància de la CUP, aprofundint en la formació ideològica, política i militant.
c) Potenciem la capacitat mobilitzadora de la CUP, l’esquerra independentista i el conjunt de la unitat popular, utilitzant tots els recursos i mecanismes de mobilització disponibles i teixint les aliances necessàries a tots els nivells.
d) Planifiquem i afrontem els debats estratègics i electorals que vindran imposats els dos anys vinents. Des de la qüestió de confiança en l’àmbit del Parlament de Catalunya, fins les convocatòries electorals espanyoles i europees o d’altres al País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses o a la Catalunya Nord. Partint d’un diàleg que impliqui tots els nivells organitzatius de la CUP, amb el Consell Polític al capdavant.
e) Dissenyem els debats sobre el futur de la unitat popular i de la CUP, amb la participació de la base territorial i sectorial de l’organització, així com també amb l’Esquerra Independentista i tot l’espai polític de la unitat popular.

 

L’EQUIP

Candidatura col.lectiva:

1. Maria Sirvent – AT Vallès Occidental
2. Joan Ramon Sanz “Jota” – AT Nord Oriental
3. Gemma Codina – AT Catalunya Central
4. Txus Magallon – AT Penedès
5. Marta Gilabert – AT Barcelona
6. Albert Gimenez – AT Vallès Occidental
7. Laure Vega – AT Baix Llobregat
8. Jordi Barbero – AT Baix Llobregat
9. Quim Soler – AT Alt Ter
10. Ester Diaz – AT Vallès Occidental
11. Edgar Fernandez – AT El Camp

Suplents:

1.- Silvia Pagés – AT Nord Oriental
2.- Andreu Mumbrú – AT Maresme – Barcelonés Nord
3.- Sandra Pazos – AT Nord Oriental
4.- Jesús Sànchez-Marín – AT Maresme – Barcelonés Nord

Candidatura individual:

1. Hug Lucchetti – AT Vallès Oriental – Baix Montseny
2. Iñigo Robredo – AT Baix Llobregat
3. Jaume Casals “Tai” – AT Catalunya Central
4. Isa Chacón – AT Barcelona

 

Som un equip il·lusionat i amb ganes de tirar endavant l’organització. Persones diverses per cobrir totes les àrees del Secretariat Nacional. Disposades a treballar i a posar el millor de nosaltres mateixes per afrontar i assolir els reptes dels propers anys.

Candidatura col·lectiva

MARIA SIRVENT ESCRIG

Terrassa, 1987

Presento aquesta candidatura amb l’objectiu de posar la meva experiència política i militant al servei del nostre projecte polític d’unitat popular, ho faig conjuntament amb altres companyes amb qui compartim l’entusiasme i les ganes de formar un equip en representació del conjunt de la militància, per fer front als reptes polítics que se’ns presenten.

1. Trajectòria militant

La meva trajectòria militant comença al moviment estudiantil a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 2010 començo a militar a l’Assemblea Local de la CUP Terrassa, any en què comença també la meva militància a Solidaritat Antirepressiva de Terrassa i la participació en diversos projectes i moviments populars de la ciutat. L’any 2015 vaig entrar com a regidora a l’Ajuntament on conjuntament amb les meves companyes de l’assemblea local vam posar les eines que ens brindava aquesta representació, al servei dels moviments populars. En especial, vam treballar amb la taula de l’aigua de Terrassa i de la mà de l’associacionisme veïnal de la ciutat en el procés de municipalització de l’aigua. L’any 2017 entro com a diputada al Parlament centrant-me en temes relacionats amb la defensa dels serveis públics, com per exemple, la campanya en contra de la popularment coneguda com a Llei aragonès en la que hi va participar tant el conjunt de la militància com diversos moviments populars en defensa dels serveis públics o en la defensa del dret a l’habitatge al costat de les companyes que participen dels diversos espais en defensa d’aquest dret, entre altres iniciatives polítiques. Actualment, he estat fent d’assessora del nostre company Pau Juvillà en la seva responsabilitat com a secretari tercer de la mesa del parlament així com del conjunt de l’actual grup parlamentari.

2. Formació i experiència professional.

En l’àmbit formatiu em vaig llicenciar en dret i vaig cursar un Màster en pràctica jurídica: Mòduls en protecció de dades i fiscalitat, litigació civil, litigació penal, litigació laboral, litigació penal i especialització en jurisdicció de menors, violència masclista i estrangeria

3. Reptes al Secretariat Nacional.

Faig meu el programa de la candidatura col·lectiva de la qual participo.

4. Àrea de treball del Secretariat Nacional

M’agradaria poder treballar a l’àrea estratègica i d’acció institucional.

 

JOAN RAMON SANZ I BALL·LLOSERA

Girona, 1973.

Sóc en Joan Ramon Sanz, tot i que tothom em coneix com en “Jota”, visc a Ordis a l’Alt Empordà. Presento la meva candidatura al Secretariat Nacional amb un grup de companyes divers i compromès, on crec poder aportar-hi tot posant la meva experiència i coneixement a disposició del conjunt de l’organització.

1. Trajectòria militant

La meva militància política i en els moviments socials comença de molt jove al moviment estudiantil a través de la Coordinadora d’estudiants d’ensenyament mitjà i al moviment antimilitarista en el col·lectiu MILI-KK. Vaig formar de la primera candidatura de l’esquerra independentista a Girona l’any 1991 ( l’AEIU ) i del nucli impulsor a Girona de l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació. Al llarg dels anys he participat en diferents moviments i lluites socials, especialment en cooperació i solidaritat internacional i en moviments de defensa del territori. Tot i estar vinculat des de fa molts anys a l’esquerra independentista, no és fins el 2011 que em dono d’alta com a militant. Formo part des de llavors de l’AL de Figueres i de la Mesa de la Territorial. Com a representant de la Territorial vaig participar en el GAP als seus inicis, i a la comissió nacional de seguiment del 9N. Regidor a l’equip de govern del 2015 al 2019 a l’Ajuntament d’Ordis amb la candidatura Ordis Viu- Poble actiu, on vaig assumir les regidories d’hisenda, urbanisme i participació. Vaig ocupar la plaça d’alliberada nacional a la Territorial Nord Oriental del 2015 al 2019 i des de llavors he continuat com alliberada a 1/2 jornada per la Territorial. Participo en diferents entitats del meu poble i de la comarca.

2. Experiència Professional

Educador ambiental de professió, la meva vida laboral ha estat sempre lligada als espais naturals protegits de l’Empordà, especialment als aiguamolls, on he treballat principalment d’educador ambiental, desenvolupant projectes d’educació, voluntariat i en l’àmbit de l’ús públic. També he treballat en tasques de recuperació de fauna salvatge i col·laborat en projectes de conservació i seguiment de fauna.

3. Reptes al Secretariat Nacional

Comparteixo el programa de la candidatura col·lectiva de la qual participo.

4. Àrea de treball del Secretariat Nacional

Per la meva experiència crec que on més puc aportar és a les àrees d’organització i municipalisme.

GEMMA CODINA SERRA

Sallent, 1983.

Presento la meva candidatura al Secretariat Nacional per formar part d’aquest equip i aportar tot el que sigui necessari i estigui al meu abast. És un repte important i una gran responsabilitat que assumeixo amb molt respecte, però també amb il·lusió i ganes de treballar per enfortir l’organització i el projecte polític.

1. Trajectòria política

La meva participació a la CUP s’inicia el 2003, formant part del nucli impulsor de la CUP al municipi de Sallent, i on en continuo sent militant en l’actualitat. Tots aquests anys he estat fent seguiment i treballant per la política municipal. També he estat molt vinculada amb la política nacional, durant uns anys desenvolupant la tasca de representant de la territorial de la Catalunya Central al Consell Polític i he estat membre de la mesa d’aquest òrgan. Actualment sóc membre de la mesa de la territorial i estic fent les tasques d’alliberada. Pel que fa a l’esquerra independentista vaig estar vinculada al SEPC de Lleida. I actualment sóc militant d’Endavant. Des de la infantesa he estat sempre i continuo involucrada a diferents associacions i entitats socials i culturals de Sallent. Impulsant també la creació de l’Ateneu Popular Rocaus.

2. Formació i experiència professional

A nivell formatiu sóc enginyera tècnica forestal tot i que la meva experiència professional ha estat molt variada. Durant anys he estat vinculada al món del lleure, com a monitora o educadora ambiental, posteriorment treballant en el sector agroforestal i els últims anys he entrat al sector de l’hostaleria realitzant tasques vàries a un restaurant a Josa de Cadí, principalment de cambrera. Actualment treballo d’alliberada de la territorial de la Catalunya Central.

3. Reptes al Secretariat Nacional

Més enllà dels reptes marcats pel calendari institucional, és el moment de reactivar la militància i recuperar l’entusiasme. És imprescindible tenir una organització cohesionada, forta i amb energia per fer front als reptes polítics que puguin sorgir. És per això que per portar a terme el programa que presentem com a candidatura col·lectiva cal un bon funcionament de l’organització, bons canals de comunicació i generar dinàmiques de treball positives per tal que tota la militància se senti part del projecte polític d’unitat popular.

4. Àrea de treball del SN

Conec el funcionament de l’organització, amb les seves virtuts i mancances, i considero que tinc la capacitat i disponibilitat per realitzar tasques d’organització i coordinació en diferents òrgans de l’organització.

TXUS MAGALLÓN I MORA

Barcelona, 1963.

Vaig néixer a Barcelona en el si d’una família migrada, en un barri obrer de la perifèria de la ciutat molt vinculat a les lluites veïnals i obreres, fet que va condicionar i conformar des de la meva infància la visió política i social que tinc. A principi dels 90 em vaig traslladar al Penedès on visc des d’aleshores. Vaig cursar estudis d’Arquitectura Tècnica (UPC) i Belles Arts, en l’actualitat estic cursant el grau de Psicologia.

La meva experiència professional es desenvolupa durant anys en el sector de la construcció com a tècnic i coordinador d’equips humans, després d’aquesta l’he enriquit amb les meves labors en coordinació, disseny i  dinamització de grups de suport per a persones en situació d’alta vulnerabilitat. Encara que considero que la meva major i més difícil titulació i experiència ha estat i és, ser pare de família, especialment després de la mort de la meva dona quan eren molt petites les meves filles.

Sóc militant de l’Assemblea Local de Vilafranca del Penedès, on vaig anar com a número 3 a la candidatura municipal del 2019. En l’actualitat sóc  membre de la Mesa Territorial del Penedès, també formo part activa del GT d’Habitatge de la CUP. Activista social de diferents organitzacions locals i internacionals. Especialitzat en Drets Humans, Dret a l’Habitatge, Drets Socials i Polítics i intervenció Psicosocial. Impulsor, juntament amb altres activistes locals, del Sindicat Llogateres del Penedès.

Poder ser membre del Secretariat Nacional em fa respecte i possiblement és un  dels reptes personals més importants que hagi afrontat fins avui. Crec que totes les organitzacions arriben a moments d’impàs on han de reformular de manera propositiva la seva organització i la CUP no n’és cap  excepció. És necessari fer-ho per poder fer front amb solidesa als reptes que tenim davant, des de la nostra realitat local, territorial i nacional. Tinc el convenciment que som realment capaços de canviar l’actual  paradigma social amb l’objectiu d’empoderar la militància per construir un projecte de defensa dels drets socials i polítics del nostre poble per a totes les nostres convilatanes.

MARTA GILABERT FULCARÀ

Girona, 1992.

Presento la meva candidatura conjuntament amb les companyes per juntes poder sumar forces i experiències diverses, treballant per afrontar els reptes dels propers dos anys de l’organització. Voldria aportar els meus coneixements i experiències a la CUP per encarar tota la feina que tenim per davant com a organització.

1. Trajectòria militant

La meva militància a l’Esquerra Independentista s’inicia a Girona l’any 2006 al SEPC i més tard a Maulets. L’any 2018 començo a militar al nucli de la CUP Poblenou-Besòs de Barcelona, i simultàniament participo de diferents lluites del barri i altres espais de l’Esquerra Independentista; participo de la gestora del Casal Independentista L’Octubre, formo part de la fundació del col·lectiu feminista del barri, de la Xarxa de Suport Mutu, del CDR, del Sindicat de barri El Nus, etc. L’últim any i mig he format part del Secretariat Municipal de la CUP de Barcelona, concretament a l’àrea de Formació, expansió i acollida.

2. Formació i experiència professional

Sóc psicopedagoga i actualment treballo d’orientadora educativa a un institut de Santa Coloma de Gramenet. Al llarg de la meva vida, he treballat com a coordinadora de projectes a una entitat de lleure educatiu i fent diferents tasques en altres entitats del tercer sector.

3. Reptes al Secretariat Nacional

Faig meu el programa de la candidatura col·lectiva de la qual participo.

4. Àrea de treball del Secretariat Nacional

Crec que on més podria aportar és en les àrees d’organització i municipalisme.

ALBERT GIMÉNEZ SERRA

Rubí, 1981.

Vaig néixer i visc a Rubí, al Vallès Occidental.

Milito a la CUP des de 2012 quan vam crear l’assemblea local. Vaig participar en la creació de l’AUP, assemblea àmplia emmarcada en les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) on la CUP del municipi hi dona suport. Vaig fer de regidor a l’oposició els anys 2018 i 2019 per aquesta candidatura.

Des de finals de 2019 formo part de la Mesa Territorial del Vallès Occidental i assumeixo les diferents tasques que comporta.

Estic vinculat al casal de Rubí (CRAC) on he format part de la junta i he participat activament als col·lectius antifeixista i per l’habitatge del municipi. Sindicalment fa anys que milito a la CGT i en vaig ser representant al comitè d’una multinacional química.

En l’àmbit professional compagino la docència d’història i de llengua catalana.

Quan reps la trucada del Grup Motor que impulsa la renovació del Secretariat Nacional t’agafen molts dubtes i pors sobre si te’n podràs sortir. Si t’han triat vol dir que s’espera molt de tu, això afalaga, però alhora fa que neixin incerteses sobre si seràs capaç de desenvolupar una feina que mai t’havies plantejat fer al nivell que la vols dur a terme. Però aquest primer impacte obre pas a la motivació perquè t’adones del que la teva
inèrcia pot sumar en aquest projecte col·lectiu. És un repte més a afrontar com tants d’altres i intentaré aportar-hi la meva experiència en diferents àmbits. La intel·ligència col·lectiva és imprescindible i un equip amb ganes de treballar és essencial.

 

LAURE VEGA

Sant Boi de Llobregat, 1991.

Em presento al Secretariat Nacional amb un equip de companyes, la suma de les potencialitats de cadascuna es multiplica tot abastant el conjunt de les necessitats que requereix l’organització per entomar el moment present.

1. Trajectòria militant

Sóc militant de la CUP des de l’any 2010, fins l’any passat havia focalitzat la meva militància en clau exclusivament local i comarcal a diferents espais de transformació social, especialment a través de col·lectius vinculats a la cultura, el feminisme, l’antifeixisme i el moviment associatiu i veïnal, així com la lluita per un habitatge digne. Formo part d’Endavant, on he participat de la comissió de formació organitzant amb altres
companyes espais d’aprenentatge. Durant el darrer any he format part de l’Àrea Estratègica i Moviments Populars de la CUP tot organitzant l’Escola d’Estiu d’enguany.

2. Formació i experiència professional

Estudio Dret, he cursat un postgrau d’Especialització en creació i gestió d’empreses de l’Economia Social i Solidària i actualment un altre d’Anàlisis del capitalisme contemporani a la UB, però el gruix de la meva  formació ha estat no reglada, destacant el Seminari d’Economia Crítica Taifa on he participat d’un grup iniciat al 2018.

He treballat principalment de cambrera i d’altres feines que no requereixen formació específica.

3. Reptes al Secretariat Nacional

Crec que els reptes dels propers anys els recull el programa de la candidatura col·lectiva.

4. Àrea de treball del Secretariat Nacional

Considero que puc seguir aportant a l’Àrea Estratègica.

JORDI BARBERO I SOLÀ

Sant Boi de Llobregat, 1997.

Presento la meva candidatura al Secretariat Nacional conjuntament amb un grup de companyes molt i molt potent i amb qui estic convençut que podrem fer molt bona feina. Vull posar la meva experiència i coneixements a disposició de l’organització, i ho faig amb la vista posada a potenciar l’Esquerra Independentista, reforçar la relació de la CUP amb la resta de moviments socials i populars, tot assumint el doble paper que la nostra organització ha de jugar en el procés d’emancipació dels Països Catalans i per la construcció del socialisme i el feminisme.

1. Trajectòria militant

Des del 2012 milito a l’Esquerra Independentista. Primer a Maulets i més tard a Arran i al SEPC, d’on vaig formar part de les Comissions Nacionals de Lluita Feminista i d’Acció Política. L’any 2015 vaig començar a militar a la CUP, i des d’aleshores he format part de diversos espais de l’organització a nivell local, territorial i nacional. Igualment la meva militància també ha estat molt lligada a la lluita LGBTI. Vaig formar part del Brot Bord i més tard vaig participar de la fundació de la Crida LGBTI, on sobretot he desenvolupat tasques de Relacions Polítiques.2. Formació i experiència professional

Soc antropòleg per la Universitat de Barcelona. Pel que fa a l’experiència professional, entre d’altres coses, he treballat com a coordinador de projectes en una entitat d’associacionisme educatiu i, actualment, faig de responsable a Catalunya, Aragó i Balears d’una empresa d’impacte social del sector de la logística i la distribució urbana ètica i sostenible.

3. Reptes al Secretariat Nacional

Faig meu el programa de la candidatura col·lectiva de la qual participo.

4. Àrea de treball del Secretariat Nacional

Crec que on puc ser més útil i on m’agradaria col·laborar és a l’Àrea d’Estratègia.

QUIM SOLER I SALÉS

Vic, 1969

Soc en Quim Soler i tinc 54 anys. Vaig néixer a Vic, Osona, on he viscut sempre.

Em presento en la candidatura col·lectiva per al Secretariat Nacional de la CUP que ha impulsat el grup motor. Crec que l’experiència i els coneixements adquirits en les meves militàncies poden sumar, amb la resta de membres de la candidatura, per encarar els reptes que la CUP tenim per als propers dos anys, especialment en els àmbits del municipalisme i del reforçament de l’estructura local i territorial de l’organització per tal de fer-nos més forts i útils en el procés de construcció nacional i transformació social que volem construir.

1. Trajectòria política

Vaig començar a militar a mitjans dels 80 del segle passat a la Crida a la Solidaritat i a l’Assemblea Antimilitarista d’Osona, en el moment en què es gestava l’estratègia de la insubmissió. Posteriorment,
vaig formar part de l’Assemblea d’Unitat Popular, de l’associació cultural l’Alou de Vic, de Terra i Llibertat i de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, de la qual vaig ser membre del Secreta-
riat Nacional des del 2003 fins al 2007.

Vaig entrar a la CUP de Vic el 2003, participant de la primera llista que es va presentar a les municipals d’aquell any. Vaig formar part del Secretariat nacional del 2006 al 2007. A les eleccions municipals del 2007 vaig sortir escollit regidor a l’Ajuntament de Vic, càrrec que vaig exercir, a l’oposició, fins el 2011. El 2012 vaig fer d’alliberat local de la CUP de Vic durant un any, fins que a mitjans del 2013, em van escollir per fer d’alliberat nacional de relacions polítiques, tasca que em va ocupar fins al 2017. Durant els 18 anys que porto a l’organització he estat representant de l’assemblea territorial de l’Alt Ter al Consell Polític en diferents etapes. També he participat activament, en diferents moments de la vida, en diversos moviments socials, com la PAH, el CDR o Càrnies en Lluita. Actualment, també soc militant d’Endavant i afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical.

2. Formació i experiència professional

Soc llicenciat en Filologia Catalana i des de fa cinc anys faig de professor interí de secundària. Aquest curs estic a l’Institut de Mollet del Vallès (Vallès Oriental). Durant la meva vida, a més dels cinc anys com a alliberat de la CUP i els cinc darrers anys com a professor, he treballat en tasques comercials i administratives en diferents llocs de treball.

3. Reptes a curt, mitjà i llarg termini

Faig meu el programa de la candidatura col·lectiva de la qual participo.

4. Àrea de treball del Secretariat Nacional

Considero que les àrees on puc ser més útil són la d’organització i/o l’àrea estratègica.

ESTER DÍAZ CORTÉS

Barberà del Vallès, 1975.

1. Trajectòria política

Milito des del 2007 a l’Esquerra Alternativa per Barberà, candidatura municipalista local, que alhora participava de la coordinació comarcal de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV). L’any 2012 decidim com
a assemblea integrar-nos dins la CUP, com a assemblea local (EAB-CUP). Des d’aquell moment passo a militar a la CUP. Actualment, sóc la persona designada com a representant local a la AT. Formo part també de l’Ateneu de Barberà des del 2009 de manera més activa, tot i que he participat de la seva vida associativa des dels seus inicis l’any 2001. He format part de diferents entitats culturals i esportives i participo del moviment feminista local.

2. Formació i experiència professional

Estudis en Relacions Laborals. Actualment treballant com a administrativa en un centre escolar.

3. Reptes a curt, mitjà i llarg termini

Per mi és un repte important presentar-me i, més encara, fer-ho sense deixar de banda la meva assemblea Sempre he pensat que la meva dedicació i militància anava enfocada a la meva local, i veia molt lloables totes aquelles companyes que feien el pas a presentar-se per formar part del SN. L’oportunitat que em ve donada vull aprofitar-la per tirar endavant colze a colze amb la resta de companyes, a les que admiro, i
recuperar l’autoestima que penso que hauríem de tenir totes les militants d’arreu del territori i de locals petites com la meva, i sentir-nos orgulloses de la molta feina que fem, de manera voluntària i per fer un món millor i més just per totes.

4.- Àrea de treball del SN

Municipalisme o organització

EDGAR FERNÁNDEZ BLÁZQUEZ

Reus, 1988

1. Trajectòria política

L’any 2002 entro a formar part del Casal Despertaferro i l’any 2003 creem l’Assemblea de Joves de Reus, integrant-nos a la CAJEI uns anys més tard. Sóc militant d’Endavant-OSAN
i formo part del Sindicat d’Habitatge de Reus. La meva militància a la CUP s’inicia l’any 2010, formant part de l’AT del Camp i sent representant del Consell Polític fins l’any 2015, any en que sóc nomenat regidor fins a l’actualitat.

Durant el mandat 2015-2019, també he estat conseller comarcal -1 any- i diputat provincial -3 anys-. També he col·laborat en diferents projectes de base antifeixista, social o cultural. Els darrers 2 anys he format part del Secretariat Nacional, centrat en l’Àrea d’Organització i exercint tasques de coordinació.

2. Formació i experiència professional

Estudis en Educació Social i Psicologia. He treballat en diferents projectes socials amb col·lectius en risc d’exclusió.

3. Reptes a curt, mitjà i llarg termini

Faig meu el programa de la candidatura col·lectiva de la qual participo.

4. Àrea de treball del SN

Mantenir el paper actual a l’Àrea d’Organització i Economia.

Candidatures individuals

HUG LUCCHETTI BARBA

Sóc l’Hug Lucchetti Barba i tinc 41 anys. Faig vida entre Cardedeu i Sant Pere de Vilamajor, just on es troben la part oriental del Vallès amb la part baixa del Montseny.

Presento la meva candidatura al Secretariat Nacional de la CUP per a donar continuïtat i potenciar el municipalisme a la nostra organització, contribuint-hi amb el meu bagatge i coneixement. Tenim una cita ineludible a les eleccions municipals del 2023 i les hem d’entomar amb una anàlisi profunda de l’experiència adquirida i una necessària mirada llarga. Ho vull entomar amb humilitat, així com la màxima responsabilitat i entusiasme.

1. TRAJECTÒRIA MILITANT

Regidor circumstancial per la CUP a l’Ajuntament de Cardedeu, on ens governem des del 2015. Porto les regidories d’on pengen les polítiques feministes, de joventut, participació, cooperació internacional, esports, formació i ocupació. A la CUP hi milito des del 2012.
Vaig començar a militar amb 16 anys i el meu bateig -curt però intens- va ser l’any 1997 a la Plataforma per la Unitat d’Acció. A la tardor del 2007 participo de l’activació d’una nova assemblea d’Endavant a la comarca del Vallès Oriental. Vaig formar part de l’executiva nacional d’Endavant (2013-2015) amb tasques de Relacions Polítiques, representant-la a la Taula de l’Esquerra Independentista. Tota aquesta militància s’ha traduït en la implicació en multitud de fronts i espais de lluita, sobretot en l’àmbit més local, des del CDR a la PAH. També sóc afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical.

2. FORMACIÓ I EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

A nivell formatiu em vaig llicenciar en Sociologia. Vaig cursar un Màster en Polítiques Socials i Acció Comunitària i tinc el títol de Tècnic superior en Integració social. He fet formació en facilitació de grups.
La meva experiència professional s’ha centrat en la intervenció social i educativa en diferents especialitats: pobresa, inserció laboral, joventut i adolescència. He treballat els darrers anys pel Servei d’Ocupació de Catalunya.

3. REPTES AL SECRETARIAT NACIONAL

Faig meu el programa de la candidatura col•lectiva de la qual participo, i que per qüestions procedimentals m’hi he de presentar en candidatura individual.

4. ÀREA DE TREBALL DEL SECRETARIAT NACIONAL

Àrea de municipalisme.

IÑIGO ROBREDO KORTA

Em dic Iñigo Robredo Korta (Gasteiz, Euskal Herria – 1987) i vull presentar la meva candidatura al Secretariat Nacional de la CUP. Crec que puc aportar el meu granet de sorra en la candidatura col•lectiva que s’ha impulsat des del grup motor aportant a la organització tots els coneixements i experiències viscudes durant el temps que vaig formar part del Secretariat Nacional.

1. TRAJECTÒRIA MILITANT

Des de finals del 2012, arran de la campanya a les eleccions al Parlament, vaig començar a militar activament a la CUP de Barcelona, al nucli de Sants-Montjuïc, fins al juny del 2017. Posteriorment, em vaig traslladar a viure al Figueró on vaig militar fins al 2019 que vaig tornar a Barcelona i on vaig estar militant fins a l’estiu del 2020. En aquell estiu vaig tornar a traslladar-me a Cornella, on visc i milito des de llavors.
En l’àmbit nacional vaig formar part del Secretariat Nacional des de gener del 2018 fins a desembre del 2019, treballant a l’àrea d’Organització i actualment sóc membre de la Mesa del Consell Polític (2018-2022).
Allà on he viscut he participat dels espais d’unitat popular i dels Casals i ateneus, i estic afiliat a la COS, tot i no desenvolupar una militància activa.

2. FORMACIÓ I EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

En l’àmbit professional sóc soci de treball d’una cooperativa que ofereix serveis d’acompanyament a l’economia social i en el meu cas, específicament, donant suport en la branca econòmica i financera.

3. REPTES AL SECRETARIAT NACIONAL

Faig meu el programa de la candidatura col•lectiva de la qual participo, i que per qüestions procedimentals m’hi he de presentar en candidatura individual.

4. ÀREA DE TREBALL DEL SECRETARIAT NACIONAL

M’interessaria col•laborar a l’Àrea d’Organització i Economia.

JAUME CASALS CIÓ

Navàs, 1975

Soc en Jaume Casals Ció “Tai”. Visc a Navàs (Bages), treballo en un institut a Puig-reig (Berguedà) i sovint intento anar a Sabadell on hi tinc un fort vincle ja que hi vaig viure 12 anys.
Presento la meva candidatura al Secretariat Nacional de la CUP per intentar transmetre l’experiència adquirida en l’àmbit del municipalisme per intentar que el 2023 augmenti el potencial i la força transformadora del nostre espai polític. Crec que hem d’encarar les properes eleccions municipals tot intentant assolir un major arrelament al territori i seguir plantant llavors d’unitat popular tot intentant
obtenir la màxima representació possible al mateix temps que cuidem les persones que han participat, participen i participaran del nostre projecte.

1. TRAJECTÒRIA MILITANT

Quan estudiava Batxillerat vaig començar a simpatitzar i freqüentar espais de l’Esquerra Independentista al Bages com el Centre Alimara i l’Ateneu Popular La Seca. A l’Autònoma vaig començar a militar l’any 94 al Comitè Antirepressiu i el curs següent vaig entrar a l’Alternativa Estel. A nivell local, l’any 95 vam crear una assemblea dels i les JIR que l’any 99 ens vam fusionar amb Maulets. L’any 2000 vam fundar el Casal Popular la Ceba a Navàs, al mateix temps que començava a militar al Casal Can Capablanca de Sabadell ja que en aquell moment vivia i treballava en aquella ciutat tot combinant-ho amb activisme al poble. L’any 2004 vaig començar a militar a la CUP de Sabadell i l’any 2008 també es va iniciar l’assemblea local de la CUP Navàs. El 2011 vam presentar per primera vegada la llista de la CUP Navàs a les municipals tot obtenint una de les quatre alcaldies de la CUP en aquell moment i el 2015 vam doblar els suports tot obtenint majoria absoluta. El 2019 vaig passar a ocupar el tercer lloc en les eleccions municipals amb la voluntat d’actuar com a corretja de transmissió amb la nova candidatura. Vam tornar a guanyar les eleccions i finalment l’estiu de 2020 deixo de ser regidor, llavors passo a participar més a la territorial i també acabo fent-ne de representant al COP. A nivell local també soc soci de l’Ateneu Popular la Feixa.

2. FORMACIÓ I EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

A nivell formatiu soc llicenciat en Filologia Catalana, treballo de professor a l’Institut de Puig-reig (Berguedà) i de professor col•laborador a l’Institut Obert de Catalunya (IOC). El fet d’haver estat vuit anys alcalde i nou a govern crec que m’han aportat experiència en diverses àrees per veure límits i possibilitats transformadores dels ajuntaments. Al nostre municipi vam portar a terme diverses municipalitzacions de serveis, polítiques de sobirania alimentària i energètica, pressupostos participatius, Porta a Porta, memòria històrica, Feminismes i LGTBI…

3. REPTES AL SECRETARIAT NACIONAL

Faig meu el programa de la candidatura col•lectiva de la qual participo, i que per qüestions procedimentals m’hi he de presentar en candidatura individual. Al mateix temps estic força engrescat perquè el meu nom ha sigut un entre tants del centenar que s’han proposat en el debat a la militància. I m’encantaria ser escollit per poder acompanyar a aquesta candidatura col·lectiva i poder desenvolupar el seu/nostre
programa de treball.

4. ÀREA DE TREBALL DEL SECRETARIAT NACIONAL

Àrea de municipalisme.

ISA CHACÓN

Ibias, Astúries – 1973

Em dic Isabel Chacón i presento la meva candidatura al Secretariat Nacional de la CUP. Voldria sumar amb la candidatura col·lectiva que s’ha impulsat des del grup motor tot aportant a l’organització els coneixements i experiències que he adquirit com a activista en els moviments populars, en la militància a l’esquerra independentista, com a membre del SN del 2015 i alliberada al parlament com a coordinadora del grup parlamentari.

1. TRAJECTÒRIA POLÍTICA

Vaig començar a militar a la CUP de Barcelona, al nucli de l’Esquerra de l’Eixample- Sant Antoni Sants-Montjuïc a finals del 2012 i encara hi milito actualment. He estat membre del Secretariat Nacional de la CUP del 2015, més conegut com el SN del “Mas Sí Mas No”. En aquell secretariat estava a l’àrea de política institucional i assessorament municipalista com a responsable de programa i de grups de treball. He exercit de coordinadora de l’Oficina Tècnica Parlamentària en les dues darreres legislatures.

He estat coordinant espais vinculats a la construcció de la Unitat Popular impulsats per l’Esquerra Independentista o que s’han acabat articulant al territori gràcies a la TEI i a l’acció coordinada de la CUP al Parlament. Exemples concrets com la plataforma contra la llei Aragonès, Sanitàries En Lluita, la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics i recentment l’espai de coordinació de les treballadores interines i temporals del sector public que ha impulsat la vaga convocada per la Taula Sindical de Catalunya, on hi confluïm amb el sindicalisme combatiu. Estic afiliada a la CGT, tot i no desenvolupar-hi una militancia activa.

2. FORMACIÓ I EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

Actualment sóc alliberada de l’àrea de moviments socials de l’Oficina Tècnica Parlamentària.
Anteriorment he estat tècnica de projectes a la cooperativa Ekona “Centre d’Innovació Econòmica”, projectes d’enfortiment de l’economia local i de l’economia de plataforma com Taxi Project, impuls de l’Observatori Treball, Algoritme i Societat (TAS).
Llicenciada en Filosofia, suficiència investigadora en filosofia de la ciència i la tecnologia, postgrau en captació de fons, experiència docent universitària i en projectes europeus.

3. REPTES A CURT, MITJÀ I LLARG TERMINI

Faig meu el programa de la candidatura col·lectiva de la qual participo, i que per qüestions procedimentals m’hi he de presentar en candidatura individual.

Durant els darrers anys, he adquirit molta experiència dins l’organització en l’estructura nacional com a membre del SN, responsable dels grups de treball i programa i també com a coordinadora del grup parlamentari en les dues darreres legislatures. Totes aquestes tasques han estat orientades a traslladar els acords de les ponències estratègiques tenint en compte tot el potencial de l’organització. Assessorar i orientar l’acció política i la tasca de les diputades sota un programa d’articulació política que ha tingut en compte la imbricació de les estratègies de lluita de clases, treball amb moviments-organitzacions-sindicats, grups de treball de la CUP, institució, independentisme, feminisme, ecologisme, municipalisme i PPCC. Aquesta articulació és la que ens permet no caure en dinàmiques de burocràcia parlamentària que actuen com a tallafocs de l’acció de govern. Treballar per construir estructures de contrapoder que permetin acumul·lació de forces per tal d’avançar en el nostre projecte de construcció d’Unitat Popular. Un resultat exemplificador d’aquesta dinàmica va ser l’impuls i la coordinació de la plataforma Llei Aragonès, que va permetre bloquejar l’entrada a tràmit d’una llei privatitzadora que afectava a la major part dels serveis públics i, alhora, en la línia de defensa dels serveis públics haver tramitat la proposició de llei d’estabilització de les treballadores del sector públic a on la temporalitat té un caràcter altament feminitzat. Aquesta proposta ens permet el desplegament en clau de PPCC, i fins i tot haver-la posat a disposició a la resta dels pobles de l’estat espanyol, com un element d’embat amb l’estat desobeint el seu marc normatiu de la mà del sindicalisme combatiu.

4. ÀREA DE TREBALL DEL SN

M’interessaria col·laborar a l’Àrea Estratègica.

Candidatura individual Quim Serra Toro

Quim Serra Toro

Nucli: CUP-Gràcia
Assemblea local/territorial: Barcelona

 

1. Bagatge militant

La meva primera aproximació a la militància política, encara no orgànica, fou durant l’onada de referèndums populars (2009-2011) encetada a Arenys de Munt, com a col·laborador de Gràcia Decideix. Al cap de poc vaig entrar en contacte amb l’Esquerra Independentista a la universitat a través dels companys del SEPC. Tot i no militar a nivell estudiantil, aquesta coneixença i la col·laboració a l’assemblea de facultat són l’origen del meu vincle amb la CUP. Els primers anys de militància a la CUP vaig treballar sobretot a nivell local, participant als inicis del Casal Popular Tres Lliris (antic) i impulsant una assemblea juvenil a Gràcia Nord i el Camp d’en Grassot en col·laboració amb ARRAN, recentment format. Aquesta assemblea no va aconseguir quallar però va ser un bon aprenentatge sobre com hem de calibrar i planificar les nostres apostes polítiques.

 

També vaig participar en diverses campanyes contra la gentrificació a la Vila de Gràcia i vaig formar part de la plataforma Gràcia cap a on vas? i participar als inicis de l’Oficina d’Habitatge de Gràcia —germen de l’actual Sindicat d’Habitatge de Gràcia. La participació orgànica en aquests darrers espais la vaig interrompre per acord d’assemblea el 2015 en esdevenir conseller de districte de Gràcia (No ens oposàvem en cap cas a la doble militància, però la situació aleshores la situació i debats de l’activisme local ho feia recomanable.) i portaveu de la CUP-Gràcia a l’ajuntament —a Barcelona els districtes tenen plens propis. La tasca de conseller de districte em va permetre entrar en contacte amb la cara institucional del nostre municipalisme, conèixer-ne els matisos i dificultats. També vam aconseguir alguns èxits tàctics, sobretot en termes de regulació de la restauració i el turisme, o sent els primers a plantejar la possibilitat que l’ajuntament bloqués la formació de propietats verticals exercint el dret de tanteig i retracte.

 

Al llarg dels darrers deu anys també he dut a terme diverses tasques orgàniques internes. La primera responsabilitat fou de representant local a l’AT i al cap de poc com a coordinador de nucli. Durant cinc anys, entre titular i suplent, també vaig representar la territorial de Barcelona al Consell Polític Nacional i al Grup d’Acció Parlamentària. A nivell municipalista, formava part de l’Oficina Tècnica de Districte, que coordinava la lluita institucional a Gràcia i vaig formar part del Secretariat Municipal de Barcelona. Els darrers anys, però, no he assumit càrrecs orgànics i m’he centrat a fer tasques de formació —també amb altres organitzacions de l’EI.

 

Amb tot, haver participat en un òrgan executiu en un moment tan intens i complex com la tardor del 2017, crec que va ser un gran aprenentatge sobre com coordinar logísticament una organització, com gestionar —i com no— aspreses internes, o sobre com traslladar els nostres plantejaments estratègics al pla tàctic en moments d’agudització del conflicte polític i social. Així mateix, el pas pel CPN brinda la possibilitat de conèixer altres realitats territorials i entendre, fins i tot quan no es comparteixen, l’existència d’altres plantejaments sobre com ha d’actuar la CUP o el nostre moviment per assolir els nostres objectius compartits.

 

2. Proposta

La darrera dècada i mitja ha estat un continu d’agitació política i social, començant per les protestes contra les retallades resultants de la crisi del 2008, que en molts casos encara tenen continuïtat —amb el cas paradigmàtic del sindicalisme d’habitatge—, i seguint per l’esclat de l’independentisme de masses que va dur al punt àlgid del Primer d’Octubre, però també a un canvi de model en la protesta popular ben visible el 2018 i 2019. En paral·lel, també hem viscut els auges del feminisme i l’ecologisme o la presa d’importància de lluites com l’antiracista. La CUP ha estat lluitant a tots aquests fronts i n’ha compartit tant l’ascens fulgurant com els moments de desorientació estratègica i desmobilització. Finalment, els darrers dos anys han estat marcats per una pandèmia que ha suposat una forta interrupció de la nostra manera de militar i ha aprofundit en molts espais rupturistes la sensació de derrota i retrocés.

 

Tot i que les darreres eleccions autonòmiques al Principat ens van ser prou favorables, sembla que costi reactivar-nos a nivell militant, reconnectar i reimpulsar la mobilització. Sembla que l’apatia s’hagi fet general entre el conjunt de la societat i dins la CUP mateix després del confinament. Però malgrat que el present grisegi, de fons el món es mou, i la CUP haurà d’encarar, els propers anys, un conjunt de reptes que no seran menors. En primer lloc per com les darreres setmanes podem observar grans moviments en els conflictes entre potències imperialistes a escala global. En segon perquè, malgrat el moment d’aparent estancament polític, comença a haver-hi cada cop més indicis d’un repunt de la conflictivitat social —vegis l’increment de vagues— i nacional —aquí hi serà clau l’ascens i eventual arribada/condicionament al govern del feixisme espanyol.

 

És clau que, en aquesta època de calma aparent no ens limitem a conduir la nostra organització com una simple gestora, cal que el SN endegui una tasca polític frenètica en tots els camps per arribar tan preparats com sigui possible a una nova onada de conflicte que pot ser molt més propera que no ens pensem. Així doncs, què ens cal fer ara?

 

• Cohesió ideològica. La CUP és diversa dins els objectius compartits que ens uneixen, però cal saber-ho gestionar amb maduresa. Hem de fer un salt endavant, de ser una agregació de punts de vista, a fer una síntesi més coherent que ens permeti establir sòlides estratègies a llarg termini i canalitzar la discrepància com una rica font d’autocrítica. Per això caldrà una decidida aposta per a la formació i el debat, tenir voluntat de superar les capelletes i posar el nostre gra de sorra per a la renovació del conjunt de l’independentisme combatiu.
• Estratègia per a incidir. Si ens cohesionem ideològicament podrem establir estratègies d’alta volada i aplicar-les de manera consistent. En aquest sentit, és essencial tenir independència estratègica, pensar, a cada moment, quins són els millors passos per assolir els nostres objectius. Això vol dir que rebutgem aliances amb altres espais polítics? No, això seria sectari. Hem de fer les aliances que convinguin quan tinguem objectius tàctics compartits. Això vol dir que ens hem de supeditar? No, hem de tenir sempre al cap on volem arribar i ser conscients de quan una aliança ha deixat de tenir sentit.
• Iniciativa política i incidència. La independència estratègica que volem va orientada, ni més ni menys, a passar de replicar i reaccionar contra escenaris que ens venen donats a ser nosaltres mateixos qui elaborem els nous escenaris de conflicte, qui sàpiga situar els temes de debat, marcar la posició i obligar els altres a moure’s. Això ens ha de permetre tenir el màxim d’incidència, és a dir, capacitat de canviar la realitat. I per a tenir-la cal que pivotem sobre tres eixos que es concatenen: 1) conscienciar políticament, 2) organitzar militants i 3) mobilitzar.

 

Per a fer tot això és clau que el SN sàpiga coordinar la nostra lluita parlamentària, gran tribuna de difusió de les nostres idees vers la població, però també el front municipalista, que a més d’aquesta tasca a nivell local és importantíssim per alimentar la mateixa CUP de nova militància però també per nodrir altres espais de militància rupturista i retroalimentar-nos-hi, fer Unitat Popular.

 

En l’escenari actual també serà cabdal treballar decididament les relacions polítiques amb els sindicats combatius, els moviments estudiantil i juvenil, el feminisme i moviment LGBTI+, l’ecologisme, i l’antiimperialisme. Això es deu al fet que, davant un més que probable ascens de l’espanyolisme feixistoide i coincidint amb el debilitament d’una socialdemocràcia esgotada i una nova crisi econòmica, serà importantíssim haver bastit una acumulació de forces real i un projecte alternatiu que tregui l’independentisme de la letargia i el torni a posar al centre com a eina clau de la ruptura. El nostre paper ara és construir aquest Poder Popular Català alternatiu per quan arribi l’hora.

 

Però per fer tot això també cal pensar com enfortir la nostra estructura, com ser forts internament per poder fer la batalla externa. Les nostres tasques organitzatives principals són:

 

• Créixer i consolidar-nos. La CUP, des de la seva entrada al parlament el 2012 ha crescut i ha arrelat a nous llocs, però també patit una llarga crisi de creixement, amb constants reajustaments de la nostra organització interna. Cal que aprenguem a créixer quantitativament alhora que ens consolidem qualitativament. Créixer per consolidar-se i consolidar-se per seguir creixent. A tal fi seran importants, tant la formació i el debat, com incrementar encara més el suport a la creació i seguiment de noves i velles AL per part de l’estructura nacional.
• Crear una aliança entre base i direcció. L’estructura assembleària de la CUP ha patit molt arran del gran creixement experimentat, però també per la multiplicació de les decisions urgents i els debats sobrevinguts. Això, de vegades, ha estat l’origen d’espais de decisió informal i ha generat desconnexió de les qüestions nacionals per part de la base militant. Assumint que la història no pot anar enrere, cal que busquem mecanismes per tal que la nostra direcció sigui forta i pugui maniobrar però alhora rebi estímuls permanents d’una base amb capacitat de control real. Cal clarificar els mecanismes de presa de decisions i millorar els de control dels acords. També cal entomar la tasca històricament oblidada de formar quadres mitjos que facin de corretja de transmissió. La desconnexió ens fa dèbils quan la gent més bregada no pot seguir. Tothom ha de ser necessari però no podem dependre de ningú.

 

I finalment, tenim al davant una tasca que ens pot semblar la més complicada d’entomar i alhora la més necessària: recuperar la frescor. Tots enyorem els moments en què, amb molta feina al darrere, érem capaços d’il·lusionar nous i nous sectors de la nostra societat. Recuperar això no depèn d’un eslògan ben encertat o d’una espècie de màgia estranya, depèn de què fem i com ho fem també en les èpoques més sòrdides. Cal que treballem tots plegats per una CUP més forta per als qui hi som i per als molts que hi vindran.

Votació

Votació telemàtica

La votació es realitza de manera telemàtica amb un sistema que garanteix la confidencialitat del vot, la transparència del procediment i que totes les opcions de vot puguin ser expressades

Dret a vot

Té dret a vot tota la militància de la CUP amb 6 mesos naturals d’antiguitat al cens nacional de l’organització en el moment del final de la votació i que estigui al corrent de les quotes.

Credencial per votar

En començar el període de votació, cada persona amb dret a vot rep un correu electrònic amb un enllaç personalitzat i un codi per efectuar la votació. Aquest correu es rep a l’adreça electrònica que consti a la intranet.

Període de votació

El període de votació comença el dilluns 7 de març i finalitza el dimecres 9 de març.

Dades vàlides a la intranet

Per a poder exercir el dret a vot és imprescindible que les persones militants estiguin inscrites a la intranet de la CUP amb una adreça electrònica única, correcta i personal. Si tens dubtes, aquesta dada la pot actualitzar la persona responsable d’economia de la teva AL o nucli.

Recomanacions tècniques

Es recomana fer servir un navegador d’internet actualitzat, preferiblement Mozilla Firefox o Google Chrome.

Es recomana evitar obrir l’enllaç personalitzat directament amb l’app de correu del telèfon mòbil, ja que algunes funcionalitats de la votació poden fallar en algunes aplicacions

Com es vota?

La votació constarà de dos apartats, un per votar a favor o en contra de la candidatura col·lectiva i un altre per escollir els candidats individuals.

Prèviament, el sistema mostrarà com a primera opció a cada part tres opcions:

  • Vull votar
  • No vull votar
  • Vot en blanc

Candidatura col·lectiva

  1. Votar candidatura col·lectiva
    1. Votar a favor
      • Mantenir ordre preestablert
      • Modificar ordre candidatura
    2. Votar en contra
       
  2. Votar en blanc
  3. “No vull votar”

En el cas de les candidatures col·lectives aquestes estan endreçades per l’ordre establert pels propis membres de la llista. En el vot es pot indicar, si es vol, el número d’ordre de tots els membres de la llista excepte dels suplents.
En cas de no indicar-ho, l’ordre serà el preestablert per la pròpia candidatura.

A la part inferior hi ha l’opció per votar en contra.

Candidatures individuals

Votar candidatures individuals
Triar 1, 2 o 3 candidatures
No estic d’acord amb cap candidatura

Votar en blanc
“No vull votar”

Escrutini

En cas que una candidatura col·lectiva obtingui el 65% dels vots vàlids (suma de vots a candidatura i vots en blanc), els 11 membres de la llista que hagi aconseguit aquest percentatge seran proclamats membres del Secretariat Nacional.

En el cas de les candidatures individuals, les 4 persones que obtinguin més vots seran proclamades membres del Secretariat Nacional. La resta de candidatures restaran com a suplents seguint l’ordre de vots aconseguits.

Si cap de les candidatures col·lectives presentades aconsegueix el 65% dels vots vàlids, s’adjudicarà a cada llista un nombre de persones per formar part del SN en funció dels vots obtinguts seguint el mètode de restes majors amb quota Hare.

Com que un mínim del 40% de les persones que formin el SN han de ser dones, en el cas que les 15 persones escollides segons el sistema establert no compleixin aquest percentatge (és a dir, si en el còmput total no hi ha almenys 6 dones), s’aplicaran les mesures correctores que es troben detallades al reglament.